Durant molt de temps, la imatge de l’aprenentatge s’ha associat a la recepció passiva d’informació: l’infant assegut escoltant, llegint o memoritzant. Tanmateix, la neurociència revela una imatge molt més dinàmica i participativa de com aprèn realment el cervell infantil. L’aprenentatge actiu, aquell que involucra els nens en la manipulació, l’exploració, l’experimentació i la resolució de problemes, no només fa que l’aprenentatge sigui més atractiu, sinó que també optimitza els processos cerebrals que hi ha darrere de l’adquisició i la retenció del coneixement.
El cervell dels nens és inherentment curiós i explorador. Des dels primers mesos de vida, els nadons interactuen activament amb el seu entorn, tocant, provant i movent objectes per comprendre com funcionen. Aquesta inclinació natural cap a l’activitat és un reflex de com el cervell està dissenyat per aprendre: a través de l’experiència directa i la interacció multisensorial.
Quan els nens participen activament en l’aprenentatge, s’activen múltiples àrees del seu cervell. La manipulació física d’objectes, per exemple, involucra les àrees motores i sensorials. La resolució d’un problema requereix l’activació de l’escorça prefrontal, responsable de les funcions executives com la planificació i el raonament. La discussió amb companys o la presentació d’idees activa les àrees del llenguatge i fomenta la connexió social, que també juga un paper important en l’aprenentatge.
Aquest compromís actiu amb el material d’aprenentatge condueix a una sèrie de beneficis neurològics:
Major atenció i concentració: Les activitats pràctiques tendeixen a ser més atractives, fet que facilita mantenir el focus en la tasca.
Millor comprensió i retenció: Quan els nens construeixen el seu propi coneixement, la informació es codifica de manera més profunda en la memòria a llarg termini.
Desenvolupament del pensament crític: L’aprenentatge actiu implica analitzar informació i avaluar diferents enfocaments.
Major motivació i interès: La participació augmenta la curiositat i el gaudi, creant un cicle positiu d’aprenentatge.
Enfortiment de les connexions neuronals: L’activació simultània de múltiples àrees facilita la integració de la informació.
En contrast, l’aprenentatge passiu tendeix a involucrar menys àrees cerebrals i pot resultar en una retenció a llarg termini més feble. El cervell aprèn millor quan està activament involucrat en la construcció del coneixement, en lloc de simplement rebre’l.
Com podem fomentar l’aprenentatge actiu?
Incorporar activitats pràctiques i manipulatives: Oferir materials concrets i experiments.
Fomentar l’exploració i el descobriment: Crear un entorn que convidi a la investigació autònoma.
Utilitzar l’aprenentatge basat en projectes (ABP): Involucrar els infants en projectes que requereixin planificació i col·laboració.
Promoure l’aprenentatge col·laboratiu: Treballar en grup per aprofundir en la comprensió.
Integrar el moviment i el joc: El joc fa que l’aprenentatge sigui memorable i significatiu.
Fer preguntes obertes: Estimular el debat i l’expressió d’idees pròpies.
Connectar l’aprenentatge amb el món real: Mostrar la rellevància pràctica de l’aprenentatge.
En resum, la neurociència dona suport ferm a la idea que el cervell dels nens aprèn millor fent. Al adoptar pràctiques pedagògiques actives, els educadors i les famílies poden crear experiències més significatives que preparin els infants per a un futur d’èxit i aprenentatge continu.
Glossari
Aprenentatge actiu: Enfocament pedagògic que involucra els estudiants en la manipulació, l’exploració, l’experimentació i la resolució de problemes per construir el seu propi coneixement.
Experiència directa: Aprenentatge que s’obté a través de la interacció personal i la participació activa en una activitat o esdeveniment.
Interacció multisensorial: Aprenentatge que involucra múltiples sentits (vista, oïda, tacte, gust i olfacte) per processar la informació de manera més completa.
Àrees motores: Regions del cervell responsables de la planificació i l’execució dels moviments.
Àrees sensorials: Regions del cervell responsables del processament de la informació sensorial.
Escorça prefrontal: Regió del cervell situada a la part frontal, involucrada en funcions executives com la planificació, la presa de decisions i el control d’impulsos.
BIbliografia
Bransford, J. D., Brown, A. L., & Cocking, R. R. (Eds.). (2000). How people learn: Brain, mind, experience, and school: Expanded edition. National Academies Press.
Prince, M. (2004). Does active learning work? A review of the research. Journal of Engineering Education, 93(3), 223-231.
